Enviat per: Anna Ferre Giménez | 26 Desembre 2012

Néixer

DIGITAL CAMERA“…perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

(…)

-Avui, demà i ahir

s’esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit” (Joan Salvat Papasseit)

Nadal, néixer, renéixer… Déu? petit, vulnerable, s’encarna amb dolors de part, en la fosca, en la fortor de l’olor dels animals, un més de la creació, alletat per una jove. Déu allà, aquí, arreu, en la creació, en cada home, en cada infant, en cada dona… Cridats , sense entendre res de res, a acollir dins meu, dins teu, la divinitat de ser creat i creador d’una nova manera de ser i gaudir de la Vida, entre el cel i la terra.

_______________

“… porque para volver a nacer necesitáis morir.

Y no somos nunca un llanto

sino una fina sonrisa

que se dispersa como gajos de naranja.

(…)

-Hoy, mañana y ayer

se deshojará una rosa:

y a la virgen más joven  le vendrá leche al pecho “(Joan Salvat Papasseit)

 Navidad, nacer, renacer … ¿Dios? pequeño, vulnerable, se encarna con dolores de parto, en la oscuridad, en el hedor  de los animales, uno más de la creación, amamantado por una joven. Dios allí, aquí, en todas partes, en la creación, en cada hombre, en cada niño, en cada mujer … Llamados, sin entender nada de nada, a acoger dentro de mí, dentro de ti, la divinidad de ser creado y creador de una nueva manera de ser y disfrutar de la Vida, entre el cielo y la tierra.

 

 

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

A %d bloguers els agrada això: