Enviat per: Anna Ferre Giménez | 15 Desembre 2011

portes

a la Mònica i la Maria

saber que hi ha moltes realitats viscudes en paral·lel, nivells de realitat intuïts, viscuts… una certesa que a estones s’escola entre els dits com l’aigua i a estones és lluminosa com el sol del migdia. Entrar i sortir, buscar la porta, mirar tímidament pel forat del pany allò que vibra en les cèl·lules i la ment no entén… una porta… deixar que la porta em trobi. Esperar guiats per instants intensos i efímers de connexió i de clarividència.

__________

A Mònica i Maria

saber que hay muchas realidades vividas en paralelo, niveles de realidad intuidos, vividos… una certeza que a ratos se escapa entre los dedos como el agua y a ratos es luminosa como el sol de mediodía. Entrar y salir, buscar la puerta, mirar tímidament por la cerradura lo que vibra en las células y la mente no entiende… una puerta… dejar que la puerta me encuentre. Esperar guiada por intensos instantes efímeros de conexión y clarividencia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

A %d bloguers els agrada això: